“Trencar marges i fronteres; unir.
L’art no és violència ni guerra, com deia Picasso”.
—Sean Scully
Fa unes setmanes, un amic m’explicava el significat de la porta com a metàfora. Una casa és un espai habitable, que dóna ordre a la vida, davant el caos del món exterior. Ara bé, és important que tingui portes. A més, les portes s'han de poder obrir. En cas contrari, la casa esdevindria una presó: la porta dóna llibertat, dignitat. L'apertura és necessària.
Vagi recordar aquesta conversa en visitar Santa Cecília de Montserrat aquest estiu passat. Potser també pensava en termes similars l'artista d'origen irlandès Sean Scully quan buscava una casa per la seva obra. Una casa que -a ser possible- estigués a prop de casa seva (tal com explica la Mercè Ibarz, des de fa més de 20 anys Scully té un domicili a Barcelona). La va trobar a Santa Cecília. Al capdevall, una església és -bàsicament- una casa.
Scully és l'artista de la musicalitat, de l'espiritualitat, dels límits borrosos. Un creador que beu de l'expressionisme abstracte i el minimalisme nord-americà i que ha trobat un espai acollidor a la construcció més antiga del massís de Montserrat, edificada ara fa 1.100 anys. L’acta fundacional d’aquesta església diu (profèticament?): "Reverentia divini cultus multiplex in multis impletur": la reverència del culte diví es pot acomplir de moltes maneres. Aquest lloc consagrat per la història i la religió viu ara la seva darrera evolució de la mà de Sean Scully, per a qui “l’art abstracte és l’art espiritual del nostre temps”. (Un gran avantatge d'Scully és la seva capacitat per a raonar el seu art, trobareu més informació a Núvol).
La intervenció a Santa Cecília penso que pren tot el seu significat si -en la línia del darrer Rothko, un dels referents d'Scully- la considerem més com la creació d'un espai i no ens centrem tant en les emocions que pot transmetre cada peça aïlladament. En aquest sentit, és interessant veure la capella com un tot, ponderar el lloc que ocupa cada cosa i admirar com s'integra l'obra d'Scully amb els elements romànics anteriors. També, és important considerar els passatges de la pròpia biografia de l'artista d'on emanen algunes de les peces.
Per exemple, és significatiu que la primera obra que trobem no tingui títol. Aquest fet, juntament amb els tons blavosos d''Untitled', la forma com juguen les diferents intensitats entre una peça i la següent, la suavitat de les línies... és una invitació a endinsar-se en aquest espai i el seu misteri: una porta oberta.
La següent obra ('Doric Nyx'), ja té una narrativa pròpia i està dedicada a la deesa grega de la nit (en una síntesi que recorda els pintors del Renaixement, que integraven elements clàsics i cristians: l'alternança de profetes i sibil·les a la Capella Sixtina, per exemple). Els seus tons grisos i negres, les seves dimensions, ens porten a la misteriosa profunditat que el fet religiós ha tingut durant segles. A més, aquesta gama cromàtica austera i la clara definició de les línies expressen bé una altra capa de significat de l'obra: el record del fill mort de l'artista.
No obstant, 'Holly Stationes' és l'obra que expressa millor el projecte de Santa Cecília. Anteriorment Scully ja havia fet un altre via crucis però les 14 peces que el composaven -un cop acabada la mostra- es van dispersar. D'una banda, una sèrie -i especialment aquesta- conserva el seu significat si es manté unida (fet que connecta l'anhel de l'artista per recollir les seves obres a un mateix espai). D'altra, hi ha la força de la síntesi d'elements de la qual parlàvem abans. La sèrie original estava dedicada a la seva mare, que era música i que havia traspassat feia poc. Ara, a Santa Cecília, música i maternitat són significats que es potencien amb nous matissos. La nova sèrie es troba dins l'església de la patrona dels músics i, a més, a la nau lateral consagrada a la Mare de Déu.
No obstant, 'Holly Stationes' és l'obra que expressa millor el projecte de Santa Cecília. Anteriorment Scully ja havia fet un altre via crucis però les 14 peces que el composaven -un cop acabada la mostra- es van dispersar. D'una banda, una sèrie -i especialment aquesta- conserva el seu significat si es manté unida (fet que connecta l'anhel de l'artista per recollir les seves obres a un mateix espai). D'altra, hi ha la força de la síntesi d'elements de la qual parlàvem abans. La sèrie original estava dedicada a la seva mare, que era música i que havia traspassat feia poc. Ara, a Santa Cecília, música i maternitat són significats que es potencien amb nous matissos. La nova sèrie es troba dins l'església de la patrona dels músics i, a més, a la nau lateral consagrada a la Mare de Déu.
El caràcter obert de l'art d'Scully porta implícita una gran capacitat per a integrar noves formes d'expressió i bellesa. Com hem vist, la música té una gran rellevància en aquest espai. Però encara podrem veure més en sentir la darrera pista de l'audioguia, que conté peça d'Arvo Pärt, un músic a qui Scully admira. El minimalisme sacre de Pärt resulta una banda sonora ideal per l'expressionisme abstracte d'Scully (igual que -per exemple- la múscia de Björk es complementava perfectament amb l'estètica 'dogma 95' a 'Bailando en la oscuridad' de Lars von Trier).
El ‘Vater unser’ de Prät és l'ambient que omple l'espai recreat per Scully a Santa Cecília. És el que ens fa saltar amb la vista entre les estacions del 'Holly' i el que ens omple l'anima amb els blaus de l''Untitled'... (Trobareu la cançó aquí - en una versió diferent de l'audioguia, que està interpretada per un escolanet). A més, el fet que la cançó escollida sigui precisament un parenostre, segurament tampoc no és casual, ja que fa referència a un altre 'espai': la casa del Pare (una imatge de forta càrrega simbòlica pel cristianisme). Pel que sembla, aquests elements no són estranys per a Pärt. Regirant en les seves obres, he trobat que la portada d'un altre dels seus discos ('Creator spiritus') mostra una plena sintonia amb la simbologia de la casa i la porta oberta.
Tot això no és -al meu entendre- una especulació teòrica. Bona part de la força de Santa Cecília rau en el fet que l’aliança entre entre art i espiritualitat té rostre i té vida. És una història que comença amb l’amistat entre el Pare Laplana (responsable del Museu de Montserrat) i el mateix Scully. “Scully i Laplana s'havien de trobar, per força”, diu Mercè Ibarz en un article que és una gran introducció a la visita.
Aquesta història està oberta i continua cada vegada que algú entra i, contemplant des de la seva experiència, aporta significats i vivències. De fet, ara me n’adono que les vegades que he pogut gaudir més de l'art ha estat en visitar la ‘casa’ d’algun artista; com ara la Fundació Tàpies, el tristament desaparegut Chillida-Leku i, sense dubte, Santa Cecília.
I és que possiblement l'art sigui això: un cosmos ordenat i obert, sense títol.
Aquesta història està oberta i continua cada vegada que algú entra i, contemplant des de la seva experiència, aporta significats i vivències. De fet, ara me n’adono que les vegades que he pogut gaudir més de l'art ha estat en visitar la ‘casa’ d’algun artista; com ara la Fundació Tàpies, el tristament desaparegut Chillida-Leku i, sense dubte, Santa Cecília.
I és que possiblement l'art sigui això: un cosmos ordenat i obert, sense títol.
[Normalmente escribo los posts de este blog en castellano. En esta ocasión, habiendo leído algunos artículos sobre Scully y Santa Cecília en catalán, me ha parecido lo más natural establecer un diálogo con ellos en la misma lengua]
